Diumenge 15 d'abril. 9:30am. 34a Cursa del Corte Inglés. Primers +10km minimalistes.
Bon dia de diumenge amb un running matiner. A les 9 i poc quedàvem per plaça Catalunya amb tota la troupe per córrer els 10,7 km de la cursa.
El principal objectiu era fer un autotest per veure com estava. Després del Garmin a l'octubre el tema esportiu va disminuir força; a més, el barefoot runnig va entrar a la meva vida per nadal, així que entre els mesos d'adaptació (lesió inclosa) i una mica de mandra, els últims mesos han estat "d'una mica d'això i una mica d'allò". Tot molt suau. Potser massa?
No ho sé, la cosa és que donen la sortida i els 20 minuts fins que no creues la sortida (welcome to popular races) han servit per repassar el meu mar de dubtes: quin ritme suportarem, què passarà a partir del 7-8km, porto bona posició, el bessó es queixarà?, bla bla bla...
Moltes coses ja venen de fa mesos (no entrenar massa específic, la distància, el ritme,etc) però d'altres van aparèixer aquest dimarts. Un dimarts negre. Va ser el test del rollo "ostia miki, potser que et provis una mica, que arribarà el run i...". La cosa és que surto a córrer 40 min i torno...llagat, carregat, amb mal al genoll...Qué serà? L'asfalt, postura dolenta, massa ràpid?¿¿...Merda. Estem fotuts.
Total, que inactivitat tota la setmana per recuperar al màxim les dos pedres que tenia al peu (bessons) i el principi de llaga.
Doncs res, sortim i primer follon: The Walkers. Per moments m'hagués agradat ser Rick Grimes... per arribar al 2km, he invertit 12:23...la idea era poder anar amb 5 baixos i no 6 i picos min/km. He esquivat de tot, iaies, iaios, gossos, cotxets, nens, turistes, plantes arbres, polis,etc. Tot molt estressant.
Jo entenc que es una cursa popular i que molta gent vulgui anar a passeig però una mica d'organització a la sortida no estaria mal. Sentit comú 100%.
La pujada a Montjuïc era on volia apretar, ja que allà el grup va una mica més distès i la pujada no es molt curta. Molt bé, entrada a l'estadi olímpic i tap de gent. Sortida de l'estadi, pitjor.
Arribats aquest punt un ja no té més remei que resignar-se i fer el que pugui.
Finalment enllacem la baixada i trobo la marca del 7km, miro temps 45:10....vist l'èxit intento apretar el que queda de baixada i gas fins al final per acabar amb 57min i algo (parats un altre vegada a l'entrada a la meta).
Amb el tema del minimal estic content. Necessitava acabar "bé" una distància més o menys considerable. El problema el tinc a partir de 40-45min. Això d'anar sense mitjons no va bé. Ei! Que he anat tots aquests mesos sense mitjons, per neu i tot; però crec que anar a ritmes alts al dit gros del peu dret no li acaba d'agradar gaire.Ven fotut. Per bombers miraré d'anar amb mitjons injinji a veure el què.
Pica. Pica de collons.
Bé, res més! Content del dia, del run i de tornar a escriure (que a mi em costa).
Ale, i si passeu per aquí critiqueu una mica com a mínim! I si teniu algun que altre consell de l'àvia per curar super ràpid les llagues, també us ho agrairé.
Abraçada.
Miki.
